Divuitena setmana: New York!

Després de Boston toca Nova York, possiblement la ciutat més gran del món!

En un parell de dies vaig poder més o menys fer una mica de tot: jogging pel matí per Central park, Estatua de la llibertat, Moma, Empire State, compres a la 5th Avenue, ...

Vaig dinar a Chinatown i sopar a Little Korea, passant pel Soho i Little Italy, anar a fer unes birres amb la gent de l'Alberg a Amsterdam St, passajar per Wall St, gaudir de Times Square i Madison Sq Garden, ...

Però el millor de tot, les vistes impresionants des del Rockafeller Center. Impresionant!

Torno dimecres, ens veiem aviat!

Setmana Disset: Boston

La segona parada del viatge va ser a Boston, ciutat històrica pel seu paper en la independència de USA.

Entre altres coses, Boston és una ciutat universitària: Harvard, MIT, Northestern i un llarg etcètera...

Quan vaig arribar la ciutat estava de dol: els Boston Celtics havien perdut uns dies abans amb LA Lakers. Tot i això, vam anar a veure l'estadi dels Celtics.

Tot i que el skyline de Boston no és tan maco com el de New York, les vistes des del llac estan bastant bé.

Pròxima parada, New York!

Setmana Setze: Cape Cod

Mini-vacances abans de tornar a Barcelona. El divendres vaig volar cap a Boston, on em vaig trobar amb el Javi. Després d'algun problema amb el GPS, vam aconseguir anar dissabte a Cape Cod.

Cape Cod és un parc natural que hi ha a una hora de Boston, on, possiblement, hi ha la millor platja de la costa Atlàntica. Això si, sense Baywatchers ni polis amb bicicleta.

De fet, fora del parc natural només hi ha pobles molt tranquils --excepte Provincetown, que és un món apart-- i no hi ha ni una desena part de la gent de la Costa Brava.

A part de les platjes, vam fer una petita excursió per parc natural per veure les dunes, i acabar en un magnífic i solitari far.

Pròximament (amb una mica de sort demà) més!

Tretzena-Quinzena setmana: Esports a Madison

Són moltes setmanes ja sense actualitzar, però entre feina i altres coses se'm anava passant. Avui toca temàtica Esports a Madison.

I és que durant aquest temps he aconseguit fialitzar la Mitja marató de Madison, en un temps més o menys decent: 1h 37 min. A base d'entrenar una mica cada dia vaig poder fer les 8 primeres milles en temps prou bo. Les últimes milles es van fer molt llargues...

A part de correr, també intento jugar a futbol els diumenges, en un equip que sembla la ONU. Indis, xinos, grecs, mexicans, ... I tots a riure's d'Espanya i el seu gran mundial.

I el més original que es pot fer...jugar a voley platja! I això que no hi ha mar ni res, però per no sentir-se tristos la gent es porta la sorra del Carib. No hi ha el nivell de la platja de s'Agaró, però que hi farem.

Cap de setmana a Boston i tres dies més a Nova York. Quan torni actualitzaré amb fotos noves!

Desena-Onzena setmana: Primavera

Feia molt de temps, massa temps, que no actualitzava, i davant del clamor popular (0 comentaris al últim post), m'he vist obligat a penjar alguna cosa nova.

S'ha anat la neu i ha arrivat la primavera. La gent d'aquí està molt contenta, i la veritat és que la primavera s'agraeix després del fred hivern: penya a les terrasses fent cerveses, passejant pels parcs, navegant pels llacs, ànecs per tot arreu amb les seves cries, ...

Jo, per la meva banda, he començat a jugar a futbol un parell de dies a la setmana, -camp de gespa, futbol 11- així que, després de varies relliscades i turmells toçats, em compraré unes botes amb tacs. A part d'això, estic treballant amb un artícle amb la gent de Wisconsin i preparant-me per la mitja marató, que és d'aquí 2 setmanes.

I res, Barça campió de lliga (celebració amb Cava català!) i final de Lost diumenge. Haviam si aconsegueixo enredar a algú perquè em convidi a casa seva a veure'l, perquè jo no tinc cable.

P.D: We have to come back!!!!

Novena setmana: Força Barça!

Feia dies que volia pujar aquestes fotos, però esperava un dia especial, un d'aquells dies que el Barça guanya clar o remontades. El dia ha tardat a arribar, però ara més que mai: Visca el Barça!

Dimecres va ser un pal. Més per com es va produïr que per la derrota en si. Jo era dels pessimistes, pensava que el Inter a la contra era mortal. Però el partit no va ser com jo esperava, i pintava molt bé per remuntar. I fins els últims 10 minuts, el Barça estava empanat i no va xutar. Va ser una merda de partit.

Però queda la lliga! És el més important, no podria suportar el Madrid guanyant la Lliga. Ni pensar-ho! De fet, prefereixo la Lliga guanyada i la Champions perduda. El Madrid campió de lliga seria massa patiment, fins i tot a 5000 km de distància!

I aquí les fotos de la penúltima alegria que ens ha donat el Barça. El triomf a Madrid, que el vaig poder veure amb el Javi a Chicago. Com a seguidor del Madrid, creia que el partit seria un xorreo, i es va animar a fer juguesques. Resultat: Foto amb la samarreta del Barça!

Després, a consultar des del iPad el blog del Inda del Marca. Pelegrini dimisión!

Fins a la propera, i propera setmana clau també. Ara més que mai: Força Barça!

Vuitena setmana: Llocs on menjar a Madison

Des de la meva arribada, he tingut el plaer de poder tastar varis dels bars/restaurants de Madison, gràcies en bona part al dinar tradicional d'arquitectes dels Dimecres. Aquí va un recull de els meus llocs preferits:

Començarem pel Big Ten, típic lloc de menjar Americà estil BBQ. Pantalles gegants amb futbol americà, beisbol o bàsquet, acompanyades de Free Refills de Coke!

Seguim pel der Rathskeller, situat al Memorial Union. Amb infinitats de tap beers amb denominació d'origen Wisconsin. Això sí, menjar, poc: només crispetes amb mantega! El lloc està molt bé, interior amb música en viu i exterior amb terrassa donant el llac. El bar de la birra dels divendres!

Quan s'acosta el bon temps, Carts! O sigui, paradetes amb menjar internacional molt barat, per menjar a la gespa del campus. De moment, he provat el cart xinès, el jamaicà i el etíop. Jamaica Rocks!

L'altre bar per excel·lència és the Wisconsin Tavern, lloc on es pot disfrutar de la Champions sense que et mirin raro per demanar un partit de soccer. Tot el perímetre del edifici està rodejat de teles per la gent que fuma.

I per acabar, el millor lloc d'hamburgueses del planeta: el Five Guys! les millors cheeseburgers amb bacon, mushrooms, tomàquet i enciam. I patates fregides de Idaho, simplement genials.

Ara només desitjar que el Barça remonti al Inter...seria LEGENDARY!

Setena setmana: Go Badgers Go!

Dissabte jugaven els inigualables Badgers, l'equip universitari de football (no confondre amb el futbol de debò), en el partit de pre-temporada (Spring match). Com casa meva està literalment al costat de l'estadi (equivalent a Princesa Sofia al Camp Nou, però sense ser 5 estrelles) i era gratis m'hi vaig passar. Però com sóc un parres, em vaig deixar la càmara i només tinc fotos post-partit.

L'estadi és enorme (més de 80.000 persones, penseu que és esport universitari no-professional, rollo Angangas FC, Fib C o DEE+), però aquí la gent això ho viu molt. Tothom té la sudadera, gorra, samarreta... vermella dels Badgers (jo no sóc menys, però la meva samarreta és blanca i la gorra negra).

I després del partit: la Orquestra. La veritat és que estavem fent unes birres a un bar i van aparèixer els motivats de les tubes i els platarets. Va ser força divertit.

Fins aviat!

Sisena setmana (Part 2): Chicago Bean

Si aneu alguna vegada a Chicago i us pregunten:

- Què és el més turístic de Chicago?

Heu de respondre:

- Sense cap mena de dubte, el Bean!

Simplement això, una mongeta gegant que reflexa la Skyline de Chicago i agrupa milers de persones al seu voltant: turistes, fotògrafs, passejants, jugadors de tennis, gent que dorm sota d'ell, persones que dediquen a donar Free Hugs...

Al Chicago Bean, situat al Millenium Park (Downtown, tocant el llac), li pots fer fotos de front, de costat, de dalt, a baix, de dia o de nit. No importa. Sempre es veura algun nou edifici sota una llum diferent. Així que si aneu a Chicago, no ho dubteu: porteu la càmara de fer fotos i no pareu de donar-li al botó davant el Bean!

Pròximament: Especial Madrid-Barça!

Sisena setmana (Part 1): Chicago City

Cap de setmana a Chicago, ciutat infinitament millor que Milwakee. Vaig arribar de nit, i després d'alguns problemes amb el mòvil, vaig conseguir trobar-me amb el Javi a l'hotel, que estava bastant bé.

Vam anar a fer una birra al Downtown en un lloc bastant autèntic i ens vam posar al dia de les nostres vides a USA. I a preparar-nos per dissabte, que hi havia Madrid-Barça, però això mereixerà una nova entrada del blog.

A Chicago fa molt de vent, i això és un problema pels seus rascacels. El port i el llac es força guai, al estil de platja de Santa Mònica amb la seva fira però sense Baywatches ni policies amb bicicleta (i silicona).

Diumenge vam pujar a dalt del observatori Hancock, on es podia veure tota la ciutat. Per desgràcia, no es podia veure el Chicago Bean, però tranquils, que això també mereix una entrada pròpia, així que podreu gaudir d'ell aviat.

Diumenge vaig agafar un vaixell i un bus, però per anar al estadi dels Bulls, vam agafar el Metro (alias la L), que ha Chicago va per sobre la ciutat.

Aquí s'acava la primera entrada dedicada a Chicago, ens poc dies la següent, titulada Chicago és blaugrana.

Sigueu bons minyons!

Cinquena setmana: Milwakee

Cap de setmana a Milwakee, ciutat originaria de les Harley-Davidson (i del seu museu). Fotos en plan Angel del Infierno.

Era Easter Weekend i per tant la ciutat estava bastant morta, però vam poder veure les perles arquitectòniques del Calatrava.


Vam decidir tornar en un altre moment que hi hagues més vida i per veure els Bucks durant el playoff, haviam si es classifiquen.


La setmana que ve: Madrid-Barça a Chicago!